Orígenes sociales de la democracia en EspañaJuliá, Santos Ayer. (Madrid. Núm 15 (1994), p. 165-188)
L'article Santos Juliá planteja una anàlisi de la Democràcia espanyola a partir de l'estudi historiogràfic i les experiències de 1868 i, sobretot, 1931 i 1976. Així, l'autor adverteix de l'existència de dues estratègies d'investigació diferents: la macroorientada (estudi de les condicions socioeconòmiques objectives) i la que prioritza els actors polítics i llurs decisions i estratègies. D'acord amb tot plegat, Juliá desgrana el pensament d'assagistes com Moore o Huntington, i planteja com a tesi que la Democràcia és generalment obra de la classe obrera ?no de la burgesia? i que en el cas concret espanyol ha estat sempre conseqüència d'una conjunció entre els interessos pròpiament obrers i els d'una classe mitjana urbana, quelcom exemplificable amb les obertures dessús descrites de 1868, 1931 i 1976-1978. No obstant això, Juliá destaca que, a diferència dels períodes 1868 i 1931, ni la classe obrera ni la burgesa estaven imbuïdes d'expectatives revolucionàries en la dècada dels setanta del segle XX, sinó de valors democràtics revestits d'un conservadorisme material. La moderació d'aquests sectors, segons Juliá, hauria fet possible la Democràcia sense continuisme ni tampoc Ruptura. El gruix del text s'ocupa de detallar les similituds i diferències existents dins d'aquesta "coalició democràtica" i la diferent correlació de forces que s'esdevingueren en el seu si. L'article és paradigmàtic d'una concepció determinista a mode retrospectiu fent seva la "teoria de la moderació" que hauria estat condició de necessitat per al canvi pacífic del règim després de la mort de Franco.
